Sr. Ferran Martí,

Vd. presenta una queixa contra els polítics. No vol paraules, volem fets!!!. No cal que li digui, perquè suposo que Vd. ja ho sap, que una cosa son els polítics del govern, i una altra els polítics de l'oposició.

A la Generalitat a mi com a polític de l'oposició, no solament no em deixen fer res, sinò que ni tan sols m'expliquen res, ni el que fan, ni el que no fan. Per tant, potser seria bo que entre tots ens aclaríssim.

Miri, el dia 15 de novembre de 1999, vaig poresentar una sol.licitud al Govern per solucionar d'una vegada la problemàtica del Baix Ter, i vaig sol.licitar "un Pla Hidrologic" que de forma glogal i totalitzadora soluciones els problemes de tota la zona: contaminació, inundacions, regadius, resclosa de Colomers, cabals suficients, etc. M'ho varen denegar!.

El mateix dia (15-XI-1999), vaig presentar una Proposició No de Llei demanant la solució de la contaminació per purins, i que es fessin públiques les anàñlisis de les aigues subterrànies. El grup de CiU, que com ja sap és el que governa a la Generalitat, va votar-hi a favor. Peró, fa més de sis mesos d'haver-se aprovat i encara no han fet res. Emprenyat per aquesta tardança, el dia 15 de novembre del 2000, bvaig tornar presentar un paper al Parlament, i preguntava al Govern ¿per què tracteu tan malament a la ciutadania negant informació, la qual el seu coneixement és imprescindible per la salut pública i de total necessitat la seva divulgació per evitar mals en els aspectes sanitaris i higiènics de les poblacions que utilitzen aquelles aigües subterrànies?. El Govern no ha contestat.

De les meves intervencions sobre el Baix Ter, només agafant els papers escrits en podria fer un llibre. Peró tot ha estat endebades. Que els hi facis propostes encara els empipa més. El seu amor propi es de tal envergadura, que jo diria que no es veritat que els de CiU estimin Catalunya, s'estimen a ells mateixos i prou.

Les propostes son a favor de la gent, però a ells els molesta. En conseqüència, considero que la vostra intervenció ha estat molt adient i necessària, i us demano que insistiu i no perdeu l'esperança, peró sobretot orienteu les vostres invectives cap allà on han d'anar per ser més eficients. Tanamteix, no cal dir que sempore em trobareu al vostre costat, i si mai teniu res per proposar m'ofereixo per fer-ho. I sobre el tema de la contaminació de l'aigua no patiu que hi tornarem a insistir.

Francesc Ferrer

PROBLEMES D'ABASTAMENT PER LA CONTAMINACIÓ D'AQÜÍFERS

La Generalitat va aprovar, la primavera del 2000, un pla de prevenció i correcció de la contaminació per nitrats, amb una inversió prevista de 50.000 milions de pessetes, per acabar amb els problemes derivats de la contaminació de pous i aqüífers per l'excés de purins. Aquest programa preveia, de forma prioritària, la búsqueda de fonts alternatives de subministrament per aquelles poblacions, principalment de la conca del riu Ter i de les comarques del Baix i l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany, però també d'algunes poblacions del pla de Lleida, on les anàlisis d'aigua demostren que es superen la concentració de 50 miligrams de nitrats per litre, que és el màxim que determina la reglamentació actual europea per aigua potable. Malgrat aquest pla, des de llavors fins, fa gairebé un any, s'ha avançat ben poca cosa i són moltes les denúncies que encara es presenten, moltes d'elles per un grup tan actiu com el Grup de Defensa del Ter, que assegura que encara hi ha més de la meitat de pobles de la zona de l'Empordà amb alts nivells de contaminació. El nostre grup parlamentari ve insistint a l'Agència Catalana de l'Aigua sobre la necessitat d'accelerar les obres per trobar fonts alternatives d'abastament i, sobretot, en la necessitat que sigui la pròpia administració catalana qui n'assumeixi la màxima prioritat i se'n faci càrrec de les despeses bàsiques. Aquesta darrera observació la faig perquè fa pocs dies vaig estar al Baix Empordà i vaig constatar la preocupació dels alcaldes, en aquest cas el de la Tallada, perquè fins ara no han començat les obres de construcció d'un nou pou, a 40 metres de profunditat, per trobar aigua que no estigui contaminada i a més, es lamentava, que de moment l'únic a avançar els diners ha estat l'ajuntament, que ja ha aportat 13 milions de pessetes d'un pressupost municipal d'inversions de poc més de 35. Les obres aquestes de xarxes alternatives les finança l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat en un 80% i els ajuntaments en un 20%. Creiem que aquestes obres i sobretot el seu finançament ha de ser molt més àgil perquè no sigui una càrrega important pels ajuntaments petits amb pocs recursos i perquè es tracta d'obres urgents i màxima prioritat, ja que estem parlant d'abastament d'aigua potable i, per exemple, a la Tallada es sobrepassa de molts els 50 mg/litres ja que estan sobre els 80 i 90. Crec que es tracta d'una actuació prioritària que estem duent a terme, i hem d'insistir encara més, tots els grups polítics al Parlament. Ja us tindrem informats de les respostes que ens donin.