Carta 195
De: Jordi Mitjans
Per: Tots els Grups Parlamentaris
Data: 18 de març del 2003
Ens consideraran una Nació quan ens comportem com una Nació. És cert que no tenim competències en afers exteriors, malgrat que tots els
Pobles del món necessitem tenir-ne, ja sigui per tractar amb els altres
Pobles o amb altres estats.
Som estat pel simple fet de pertànyer-ne a un (no hi ha cap Poble del món
que no en sigui) i per tant participem directament a l'UE, a l'OTAN, a
l'ONU, malgrat que no hi siguem presents amb la nostra característica de
Poble, ja que qui ens hauria de representar bé amaga davant al món que en
som un entre la munió que n’existeixen.
La guerra contra l'Iraq, a més d'immoral per innecessària, és il·legal. I
tota guerra és sempre el pitjor acte de terror que es pot fer. L’
Administració Bush ja l’havia decidit i n’havia iniciat els preparatius
abans que comencés a ser debatuda a l’ONU, de la qual no n’ha obtingut el
vist i plau.
El Sr. Aznar no s'ha dignat a escoltar ningú i ha preferit fer costat a un
bel·licista com en Bush. Les seves acusacions al Govern i partits bascos de
complicitat amb el terrorisme es tornen en contra d’ell, perquè en el seu
cas és veritat que encoratja a fer una guerra absolutament evitable. Una
guerra no defensiva és sempre el pitjor acte de terror possible. Que es
podia evitar ho creuen la majoria dels membres del Consell de Seguretat,
molts governs i una bona part de l’opinió mundial.
Encara que arribarem tard demanaria que, com una cosa natural i com a
expressió de la voluntat de ser el que som, i en dos/tres dies, el Govern i
el Parlament de Catalunya s'adrecessin al Cap d’estat, al Govern i al
Parlament de Madrid, al Secretari General de l'ONU amb encàrrec d’
assabentar-ne a l'Assemblea General i al Consell de Seguretat, a les
Institucions europees i a entitats representatives dels Pobles de l’Iraq i
de la ciutadania d’aquelles Terres, dient-los que els catalans del Principat
estem en contra d’aquesta agressió i que lamentem profundament que es
produeixi.
Si la Cort Internacional acabada d’inaugurar no té prou força per fer fora
al sàtrapa iraquià i als que hi col·laboren, ampliem-ne urgentment les
facultats. El que no s’hi val és anar contra els tirans bombardejant les
poblacions; o decidir impunement unes actuacions al marge del respecte als
drets humans i dels acords i instàncies internacionals, com pretén el
President Bush.
Aquest pronunciament que proposo des de Catalunya tant de bo també es fes
des de les Illes, cosa que veig molt probable perquè ja n’ha fet una part,
des del País Basc, des de les Castelles, des de les Canàries, etc.
Tenim una bona ocasió per fer sentir la nostra veu com a Nació o Poble. A
mesura que des de tot el planeta s’acostumin a sentir-la com una paraula
independent i diferenciada anirem rebent la consideració que ens mereixem.
La gravetat d’una guerra ens ha de motivar a parlar i no cal que pensem en
si tenim prou competències per adreçar-nos a l’ONU o a les Institucions
europees. Al cap i a la fi el govern espanyol no els ha mostrat cap mena de
consideració. Com tampoc té gaires miraments amb nosaltres quan força les
lleis per limitar-nos cada dia més les atribucions que ens podria concedir
un restrictiu marc legal espanyol o quan es nega a adequar-lo a les
necessitats d’avui.
El nou món al qual hem d’aspirar ha de ser el que faci impossible les
dictadures, el que respecti persones i Pobles donant-los a tots la mateixa
importància i permetent-los els mateixos instruments d’autogovern, el que
defensi la sostenibilitat i la igualtat en els béns bàsics. Ara que alguns
han embrollat les peces del trencaclosques mundial és un bon moment per fer
de l’ONU una autèntica organització de Nacions lliures segons paràmetres de
cultura, parla i història que fan a unes distintes de les altres, i una
Europa dels Pobles que no tingui res a veure amb la s’està gestant aquests
dies només des dels actuals estats.