De: Consol Torrente
Per: Tots els Grups Parlamentaris
Data: 12 de setembre del 2002

EL SR. PARKINSON

Fa 7 anys que em van diagnosticar la enfermetat de Parkinson, ara tinc 47 i m'agradaria dir, contar, explicar a tothom qui es en realitat aquest "Senyor".

Deixeu-me doncs presentar-vos al Sr. Parkinson, als que ja el coneixeu no cal que us digui res, als que només sabeu d'ell el que heu sentit en boca d'algun veí, o per les poques notícies que han donat per radio o televisió, us he de dir que fugiu d'ell com de la pesta, és un destructor del cos humà, s'alimenta de la substància negra que el nostre cervell va fabricant, al principi rar és qui el nota comença actuant lentament dissimuladament gairebé amb timidesa, però aviat agafa confiança i avança a passos engegantits, va més ràpid ell absorbint la substància negra que el nostre cervell en fabricar-la, i acaba deixant-nos sense dopamina, doncs el nostre cervell ja exhaurit no fabrica suficient per tots dos, i així va guanyant terreny, i serà qui a la fi acabarà decidint per nosaltres el com, quan i on ens moure tenint-li que demanar permís si vols fer quelcom, però no creguin vostès que només grans coses o grans gestes, no, la cosa més insignificant que les podria fer fins i tot un nadó, nosaltres els parkinsonians hem de demanar-li permís a ells per puguer-les fer, amb l'atenuant que mai té suficient cada dia que passa vol més, et va absorbint tan ràpidament que en pocs anys vas veient com el teu cos se'n van deteriorant a poc a poc, lentament però sense parar.

Per sort fa uns anys, un grup de metges científics van descobrir com atacar-lo, van donar amb el medicament adequat per abastar-lo de la Dopamina que el nostre cervell cada cop més debilitat ja no podia produir.

La levodopa va ser i hi ha estat durant anys la solució als problemes que originava dita malaltia dins el nostre sistema nerviós el que controla els nostres moviments, sent ella la qui decideix com, quan i on ens hem de moure, i ens fa moure massa o ens deixa el cos rígid, encara no s'ha trobat el punt ideal, perque els malalts de parkinson es moguin al mateix ritme que la resta de la gent.

La levodopa va ser un gran descobriment, va fer que els parkinsonians del món sencer milloressin la seva qualitat de vida, proporcionant-los moments ON en els que poden realitzar tasques que en els seus moments OFF serien irrealitzables. Però encara que la levodopa sigui un medicament eficaç contra el Parkinson, alleuja els seus símptomes però no els cura, amb l'agreujant que si fa uns anys era una malaltia de persones majors, ara esta afectant a persones cada cop més joves, i com és una malaltia que no mata han de compartir amb ella els millors anys de la seva vida, convertint-se molts cops per no dir sempre en un vertader malson.

I no ens enganyem encara que és una malaltia descoberta en el 1817 pel Dr. que li va posar el seu nom, ara en ple 2002, estem tan mal informats, que quan veiem un parkinsonià pel carrer, o ens produeix rialles (al temps que pot produir vergonya al qui va amb ell/ella) pels seus moviments desiguals i exagerats o els confonem amb uns alcohòlics borratxos i fugim del seu costat mirant-los amb cara de fàstic, sense pensar que els seus moviments poden ser causats per una malaltia anomenada Parkinson.

Per sort els científics en el seu afany de descobrir remeis que facin més suportables les malalties que patim els humans, fa uns anys van començar a investigar amb les cèl·lules mare, i el genoma humà, arribant a descobrir com saber a través d'unes anàlisis els gens que has generat, fins i tot han anat més lluny i han arribat fins i tot a realitzar clonatges.

Arran d'aquestes investigacions es va obrir un raig de llum, una esperança quan vam poder veure en la premsa, mèdics que continuaven investigant amb cèl·lules mare havien descobert la manera de curar malalties com EL PARKINSON, L'ALZHEIMER O LA DIABETIS, una gran notícia per als afectats, però no tant per a les Multinacionals que dominen el mercat farmacèutic, ¿com anaven uns científics arruïnar-los el negoci?

Es van donar pressa a buscar com aturar les investigacions, aliant-se amb els més poderosos, començant a divulgar notícies en contra de continuar investigant i atacant per on ells van pensar tenir més força, oposant-se a les investigacions per ètica moral, per creences religioses. ¿A qui volen enganyar?, ¿on està la seva moralitat quan provoquen les guerres?, ¿a Quin Déu li resen quan maten a nens innocents?, ¿perquè no utilitzen les seves creences i la seva moralitat per ajudar a un país veí que li cal ajuda?. Jo contestaré per ells, perquè això en finalitzar l'any no afecta el seu Compte de Resultat a Pèrdues i Guanys o al seu Balanç Final.

Faig una crida a la moral i a les creences dels més poderosos, als que estan ostentant el poder gràcies a les urnes i als qui els van votar, que reflexionin la seva postura, que estem en el segle XXI i les investigacions han d'anar avançant, que si no són vostès seran les properes generacions, no deixin que en els llibres d'història s'escrigui: "L'any 2002 en ple segle XXI, els que governaven el planeta es van oposar a continuar investigant amb les cèl·lules mare, desaprofitant l'oportunitat de raure, extingir per a sempre malalties que en aquells anys estaven martiritzant a un nombre considerable d'afectats, anteposant els seus interessos als dels malalts afectats" i entre parèntesi ( ¿que estarien pensant?).

Si us plau els hi demano, deixin seguir amb les investigacions, dediquin part del pressupost per ajudar als científics en la seva feina, aplanin-los el camí no els hi posin traves per relantir l'experiment, donin el seu consentiment legalitzant el projecte.

Senyors que avui teniu el poder de decidir :

AJUDIN-NOS AJUDIN-SE