La màxima normativa aplicable és la Llei 1/1997, de 7 de gener, de política lingüística. Si bé pel que fa a l'ensenyament primari és força clara -manté la immersió-, pel que fa a la resta de l'ensenyament reglat és molt més laxa. Tot i que diu que el català és la llengua de l'ensenyament, el cert és que no preveu l'aplicació pràctica real d'aquest precepte.
Així, pel que fa a l'ensenyament secundari obligatori i postobligatori hi ha una normativa de desplegament del Departament d'Ensenyament -que marca mínims i màxims d'ensenyament en català i en castellà, i que també es recull al Projecte Lingüístic que hauria de tenir cada centre. Malgrat això, és cert que s'incompleix en força centres i que els serveis d'inspecció s'hi dediquen poc -o que no tots els centres col·laboren adequadament, ja que, de vegades, consta una llengua en la memòria que han d'omplir mentre en la realitat s'usa una altra. També és cert que amb el desplegament de la LOGSE hem sortit perdent: no hi ha 7è. i 8è. d'EGB, on es feia immersió, procés que no se segueix als corresponents 1er i 2on d'ESO.
Quan a la universitat la cosa encara és més complexa, ja que la normativa ha de ser de cada Universitat -sense comptar amb el dret de càtedra, que algun professorat l'entén també com a dret lingüístic personal i propi. El cert és que les universitats que han intentat d'aprovar un reglament lingüístic propi han acabat als tribunals gràcies a les accions de grups minoritaris favorables al monolingüisme castellà i, en part, a la passivitat -si més no- d'alguns estaments judicials.
La situació, doncs, va de més favorable a la normalitat del català a molt menys favorable conforme va avançant el període educatiu de cada alumne, la qual cosa no deixa de ser una absoluta incongruència i un nou impediment a l'ús social -el que faran els professionals que es formen- de la nostra llengua.

Josep Bargalló Valls
Diputat i portaveu adjunt del GP d'ERC

Benvolgut senyor Fernàndez,

La Llei de Normalització Lingüística assenyala que el català, llengua pròpia de Catalunya, és també la llengua pròpia de l'ensenyament, i també que tots els infants, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final de l'educació obligatòria, és a dir, als 16 anys.

Per això el sistema educatiu català possibilita, com més aviat millor, que l'infant prengui contacte amb el català, per tal que l'utilitzi com a llengua vehicular, de relació i d'aprenentatge. D'aquí que l'escola ofereixi l'ensenyament en català, ja que conèixer la nostra llengua és un dret de tots els ciutadans de Catalunya.

A partir de l'any 1981, en què es van fer efectius els traspassos de les competències d'ensenyament a la Generalitat de Catalunya, es va començar a introduir el català a l'escola. Un segon pas va ser l'ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i el següent pas ha estat la catalanització dels seus continguts.

Els centres públic i privats concertats han de complir les previsions de la legislació vigent i, per tant, garantir que, en acabar l'ESO, tot alumne i alumna ha de ser capaç de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català.

Atentament,

Flora Sanabra i Villarroya
Diputada al Parlament de Catalunya
Per Convergència i Unió

En la política lingüística a l'ensenyament tenim una mostra més de la política d'aparador i de cansament i deixadesa del govern de CiU des de la Generalitat de Catalunya.
Per una part fa electoralisme respecte l'ús del català a la societat però en canvi no exerceix en l'exigència en el compliment de les lleis i la seva regulació en els aspectes ligüístics de l'ensenyament, tant en centres públics com en centres privats.
Pel PSC-CpC al finalitzar l'educació obligatòria cal conèixer i dominar el català i el castellà per a poder emprendre en qualsevol de les dues llengües, tan en el món educatiu, el del treball i el de la seva vida social.
Així com els recursos i l'exigència per encaminar l'ús del català entre els i les mestres d'educació infantil i primària, ha estat molt més laxa en l'educació secundària, batxillerat i formació professional.

Cordialment,

Ma. Assumpta Baig
Diputada Grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi